Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació.
En aquesta ‘Novel·la d’escacs’, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.
‘Les seixanta-quatre caselles i les trenta-dues peces són l’escenari d’un terrible malson que Zweig descriu amb total exactitud i sense concessions’.
Julià Guillamon, Avui
‘Novel·la d’escacs, l’últim llibre que escrigué Zweig, és l’exacerbació d’algun dels millors moments de la seva extensa obra’.
Marc Soler, La Vanguardia
‘Un text molt intel·ligent. Zweig va ser molt savi en abordar el tema a partir d’una partida d’escacs, perquè ens remet al fet que som éssers pensants i ens porta a preguntar-nos quin ús fem de la nostra intel·ligència’.
Jordi Bosch
‘Un relat en el qual els escacs es converteixen en una metàfora de la nostra capacitat per intentar sobreviure quan tot sembla conduir-nos cap a l’aniquilació i/o la bogeria’.
Ramon Oliver, La Vanguardia
‘Un singularíssim estudi psicològic sobre el teló de fons de l’Alemanya nazi’.
Joaquín Aranda, Heraldo de Aragón
‘Les paraules de Zweig fan especialment bé’.
Pilar Martín, Levante
‘Escrit en plena Segona Guerra Mundial i una de les obres mestres d’aquest subgènere literari’.
Carlos Sala, La Razón
‘Stefan Zweig ens deixa en aquest relat una exquisida pinzellada del seu art narratiu’.
Antonio Ortega, Diario de Córdoba
‘Una bella metàfora sobre la claudicació de la intel·ligència creadora enfront de la força bruta que, fent servir una lògica freda i corretjosa, es converteix en imparable piconadora’.
Eugenio Fuentes, La Nueva España
‘És un llibre que representa molt bé la crisi de valors d’una Europa que, just abans de la solució final, veu que els valor que la sustenten no acaben de funcionar. I encara som allà’.
Iván Morales
‘Novel·la curta, possiblement una de les millors de la seva creació, en la qual ofereix al lector el seu compromís crític contra el nazisme. Tota una lliçó d’ètica i principis del misteriós personatge, el senyor B.’.
Francisco Vélez Nieto, ACE Andalucia
‘Novel·la sobre els escacs? No. Novel·la sobre la tortura, el mal subtil, la vida com un somni, la construcció de vies de fuita vitals, l’observació? Sens dubte. I no arriba al centenar de pàgines’.
Francisco García Pérez, La Nueva España
‘Suggeridora metàfora sobre el moment històric i reflexió sobre la validesa del coneixement’.
Pedro Sorela, Revista de Libros
‘Zweig narra, en realitat, una història de supervivència’.
J. Bordes, El Punt Avui
‘Un relat de cicatrius emocionals i obsessions’.
Juan Carlos Olivares, Time Out
Mengenai Pengarang
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis, Brasil, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i la delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil el fan un narrador fascinant i captivador, que és capaç de seduir-nos des de les primeres línies i de deixar-nos en suspens fins al punt final. Quaderns Crema ha publicat la major part de la seva obra narrativa i assagística.