Coneixem la música de Carles Santos, el pianista transgressor, l'artista integral. I ara, amb Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots, podem llegir els textos que va escriure en ple procés de creació dels seus espectacles musicals. Així, recuperem amb les seves pròpies paraules la memòria d'Asdrúbila, La pantera imperial, Ricardo i Elena, L'adéu de Lucrècia Borja o La meua filla sóc jo. Són pàgines que s'inscriuen en la tradició de les escriptures fragmentàries, que esborren les fronteres genèriques, amb les quals Santos ens convida a sentir i a mirar amb una força poètica i subversiva. Com a «53 maneres de matar un capellà».
Ens introduïm en la cuina de Carles Santos per valorar la meticulositat amb què preparava els seus muntatges escènics, i accedim a les invencions i els pensaments d'un artista indispensable.
«És evident que quan una professió, en aquest cas la musical, és viscuda amb tota la intensitat possible, condiciona absolutament l'existència del mateix individu-músic». —Carles Santos
Innehållsförteckning
Asdrúbila
L’esplèndida vergonya del fet mal fet
Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou
La pantera imperial
Ricardo i Elena
Il barbiere di Siviglia
L’adéu de Lucrècia Borja
Sama Samaruck Samaruck Suck Suck
Lisístrata
El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora
La meua filla sóc jo
53 maneres de matar un capellà
Om författaren
1940-2017, Vinaròs.
Pianista i compositor de renom universal, és conegut pel caràcter multidisciplinari de la seva obra, que abasta la poesia, el teatre o el cine.
Músic precoç, dona el primer concert als vuit anys. Després d'estudiar al Conservatori del Liceu, continua la seva formació a Suïssa i París. Quan torna a Barcelona, coneix artistes d'altres disciplines —com Joan Miró, Joan Brossa o Pere Portabella—, amb els quals col·labora habitualment.
El 1968 es trasllada a Nova York, on entra en contacte amb l'avantguarda estatunidenca, sobretot amb John Cage i La Monte Young.
Funda la Companyia Carles Santos el 1987, amb la qual crea catorze espectacles musicals durant divuit anys.
Escriu les fanfares dels Jocs Olímpics de Barcelona, la «Cavalcada» de l'Expo'92 de Sevilla i l'obertura de la I Biennal de València, entre moltes altres composicions.
Rep diversos guardons, com la Creu de Sant Jordi o el Premi Nacional de Música en reconeixement a la seva obra.
Fler e-böcker från samma författare (r) / Redaktör
567 E-böcker i denna kategori
