Escrita amb el seu estil directe i minuciós, d'advocat acusador, Carta al pare és un extens memorial de greuges amb què Franz Kafka interpel·la el seu pare Hermann —distant i autoritari— per retreure-li tots els errors i faltes que ha comès en la seva relació, i també totes les mancances afectives. Alhora és una clau imprescindible per entendre la vida i l'obra de Kafka, les seves arrels més profundes, les seves angoixes i ferides més íntimes.
Segurament Kafka és qui va encarnar millor l'angoixa i l'opressió del segle xx, en què els individus s'enfronten a forces que —com el pare— són massa poderoses i incomprensibles. La seva escriptura, oscil·lant sempre entre una prodigiosa imaginació simbòlica i el realisme més precís, va transcendir el món literari. I Carta al pare ens mostra un Kafka genuí, descarnat, gairebé torrencial, arravatador.
Über den Autor
Franz Kafka (Praga 1883 – Kierling 1924). Nascut al si d'una família jueva benestant, Kafka va estudiar Dret i va treballar en el sector de les assegurances. Va desenvolupar un estil molt peculiar, lligat a l'existencialisme i l'absurd, que l'ha convertit en un dels escriptors més influents de la literatura universal. La seva obra, molt variada, compta amb tres novel·les (Amèrica, El procés, El castell), dues novel·les curtes (La metamorfosi, A la colònia penitenciària), diversos aplecs de relats i abundants textos autobiogràfics (Diaris, Carta al pare).
Va morir als quaranta anys en un sanatori de Kierling, prop de Viena, on seguia un tractament contra la tuberculosi. Havia demanat al seu amic Max Brod que cremés tota la seva obra no publicada, cosa que no va fer.
Joan Ferrarons i Llagostera. Ha traduït Nietzsche, Suttner, Hesse, Süskind i Lenz al català. Actualment cursa un doctorat sobre la traducció de literatura ídix contemporània, que compagina amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor de traducció.