Al Libro quarto Viciana narra la revolta de les Germanies des d’un punt de vista nobiliari que no li impedeix reconèixer el mèrit dels adversaris. És una crònica del moviment agermanat des de la gènesi fins a la vinguda de la virreina Germana de Foix, amb unes notes breus sobre la repressió antiagermanada. La crònica està escrita amb la ferma voluntat de comprendre tot el moviment de forma global. Viciana explica com s’inicià el moviment agermanat a la ciutat de València i des d’allí s’irradià cap a la resta del País Valencià. Relata la gestació de la Germania a les diverses ciutats valencianes a partir d’una informació de primera mà, que obté des d’arxius particulars i públics, entre els quals cal incloure la correspondència de l’aleshores virrei del regne, el comte de Melito. En la narració de la revolta, Viciana dóna veu als principals personatges agermanats i dedica paraules elogioses al seu principal ideòleg, Joan Llorenç, en clar contrast amb les altres cròniques de la Germania. Malgrat la visiò profundament monàrquica de l’historiador, no s’està de reconèixer positivament les qualitats dels protagonistes agermanats, tant en l’àmbit del govern com als actes de guerra que protagonitzaren. L’obra inclou nombrosos documents d’amdues parts, molts d’ells perduts, que només coneixem a través de la crònica d’aquest autor, sobretot els emesos pel sector agermanat. És una crònica on per primera vegada s’ofereix al lector la documentació necessària perquè obtinga les seues pròpies conclusions sobre aquests esdeveniments. Una interpretació dels recursos històrics molt avançada per al seu temps.