Teresa Pàmies (1919 – 2012) va publicar el primer llibre, ‚Testament a Praga‘, el 1971, a cinquanta-un anys. Aleshores vivia a París, després d’un llarg exili que l’havia dut a Santo Domingo, Mèxic, Belgrad i Praga. Durant els trenta anys següents va escriure una cinquantena d’obres més, que converteixen en matèria literària els fets, les opinions i els sentiments viscuts. La història del segle xx n’és el teló de fons. Pàmies en deixa constància des d’un marxisme compromès i crític, amb una veu franca i clara que, alhora, encobreix silencis flagrants.
Montserrat Bacardí assaja una biografia que beu, entre moltes altres fonts, de l’arxiu personal de Teresa Pàmies i de nombroses entrevistes amb els seus familiars. El que en surt és un retrat fidel, que teixeix amb versemblança els clarobscurs d’una trajectòria intensa i fructífera. El rigor d’aquest treball l’ha fet mereixedora del III Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana.
Über den Autor
Montserrat Bacardí Tomàs, catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat llibres d’història de la literatura i de la traducció, com ara ‚El Quixot en català‘ (2006) o ‚La traducció catalana sota el franquisme‘ (2012), i les biografies ‚Anna Murià. El vici d’escriure‘ (2004), ‚Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora‘ (2016) i ‚Maria Dolors Orriols, viure i escriure‘ (2019). Ha tingut cura de l’edició d’obres de Jordi Arbonès, Pere Calders, Joaquim Carbó, Anna Murià, Maria Dolors Orriols, Teresa Pàmies, Rafael Tasis o Joan Triadú.