Un best séller internacional que es tradueix al català per primera vegada
La narradora d’aquesta novel·la decideix tancar-se al seu pis de Manhattan durant un any. Els seus pares han mort, l’han acomiadat de la galeria d’art on treballava, les seves relacions són efímeres. Com una insòlita i ombrívola Bella Dorment, vol evitar el contacte humà, passar la major part del temps dormint o veient pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison Ford, i tornar-se ‚immune als records dolorosos‘. Haurà de superar uns pocs obstacles: satisfer les necessitats bàsiques, les visites reiterades de la seva amiga Reva i les consultes amb la doctora Tuttle, una estranya, histriònica i poc fiable psiquiatra que la proveirà de tota mena de fàrmacs per desconnectar.
El meu any de repòs i relaxació és una novel·la meravellosa sobre la fragilitat de la condició humana, la vanitat i la mediocritat, l’autoodi, l’amor i el desamor, les ferides que queden dins i no es curen, la necessitat d’aïllar-se i de renovar-se. Amb l’horitzó ple d’esperança d’un nou mil·lenni. L’any 2001. A Nova York.
‚Enginyosa, fosca, còmica […]. La novel·la s’accelera fins arribar a la que és probablement la millor última pàgina que he llegit mai.‘ — Vice
Über den Autor
Ottessa Moshfegh. Nascuda a Boston el 1981, col·labora a la revista The Paris Review, on ha publicat els relats amb què va guanyar el Plimpton Prize (2014). El 2015 va publicar la seva primera novel·la, My name is Eileen, aclamada per la crítica, guanyadora del premi Pen/ Hemingway al millor debut literari i nominada al Man Booker Prize. El meu any de repòs i relaxació l’ha consagrat com una de les autores més interessants del segle XXI. Properament Angle publicarà La mort a les seves mans.
Alba Dedeu. (Granollers, 1984) Es dedica a la traducció literària des de l’any 2010. Compagina la traducció amb l’escriptura, i ha publicat dos llibres de relats: Gats al parc (2011) i L’estiu no s’acaba mai (2012). Per a Angle Editorial ha traduït Fidelitat (2020), de Marco Missiroli.