Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena.
La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.
Tabla de materias
CRÒNICA DE LA CROADA CONTRA CATALUNYA,
L’ANY 1285 17
Com el rei de França reuní tot el seu pertret, per terra i
per mar, per venir contra el rei d’Aragó i la seva terra 19
Com el rei En Pere d’Aragó tingué parlament a Saragossa
amb els homes d’Aragó 21
Com el rei En Pere d’Aragó anà contra el seu germà, el rei
de Mallorca 22
Com la gent de Perpinyà s’alçaren contra el rei d’Aragó 33
Com el rei En Jaume de Mallorca envià els seus missatgers
al rei de França contra son germà, el rei d’Aragó 40
Com el rei de França amb totes les seves forces vingué
contra el rei d’Aragó i la seva terra, és a dir Catalunya 48
Com el rei de França, amb tota la seva host, s’atendà
a l’horta de Perpinyà 51
Com el noble rei En Pere d’Aragó, amb molt poca
companyia, pujà al coll de Panissars 57Com el rei de França amb tota la seva host se’n tornen
al pla del Rosselló 62
Com els francesos prengueren la ciutat d’Elna 68
Com el rei En Pere d’Aragó anà al castell de Cotlliure 72
D’un gran ardit que féu N’Huguet, comte d’Empúries,
contra els francesos 74
Dels missatgers que el rei de França i el cardenal enviaren
al rei d’Aragó 79
Com molts dels homes de la host del rei de França se’n
tornaren a les seves terres 80
Com els francesos entraren a Catalunya per un mal pas
que hi ha sobre la vila de Peralada 82
Com el rei d’Aragó, amb totes les seves hosts, es retirà
del coll de Panissars 85
Com el rei En Pere d’Aragó anà a Figueres 89
Com el rei d’Aragó tingué consell amb els seus cavallers
i barons a Peralada 92
Com els homes del rei d’Aragó desempararen la vila
de Peralada 95
Com el rei En Pere d’Aragó tingué consell amb els homes
de Castelló 99
Com el rei En Pere d’Aragó, amb la seva cavalleria, sortí
de Castelló i vingueren a Girona 100
De quina manera el rei En Pere d’Aragó va fer establir
la ciutat de Girona i com l’encomanà a En Ramon Folc 105
Com les galeres del rei de França vingueren a Blanes,
que és a vuit llegües de Barcelona, i com els francesos
prengueren el castell de Llers 110
Com el cardenal donà en possessió la terra de Catalunya
a Carlot, fill del rei de França 112Com el rei de França amb tota la seva host es vingué
a atendar prop de Girona 112
Dels ardits que feien els cavallers de Catalunya que es
posaren al front i corrien cada dia a fer mal a la host
del rei de França 119
Com onze galeres del rei d’Aragó desbarataren
vint-i-quatre galeres del rei de França 128
Com el rei d’Aragó, amb tota la seva cavalleria, passà
davant la host dels francesos. Això fou el sant dia
de Santa Maria d’Agost, l’any de nostre Senyor 1285 131
De la pestilència de les mosques que Déu envià
als francesos 142
Com el rei de França féu excavar una gran rasa per
enderrocar el mur de la ciutat de Girona 143
De les gates que el rei de França féu fer 144
Dels castells i dels cadafals que el rei de França féu fer 145
Com el rei de França féu fer escales 146
Com el rei de França féu fer pactes amb En Ramon Folc,
i com En Roger de Llúria vingué a Barcelona amb
l’armada que era a Sicília 147
Com En Roger de Llúria, amb l’armada del rei d’Aragó,
desbaratà l’armada del rei de França 152
Com el rei de França morí, i els francesos sortiren
de la terra de Catalunya i se’n tornaren amb gran dany,
que tots hi moriren o bona part 160
De quina manera el rei En Pere d’Aragó i de Sicília recobrà
Girona i tota la seva terra. I de quina manera el rei En Pere
morí, i del gran dol que es féu per ell 172
Sobre el autor
Autor: Bernat Desclot
Bernat Desclot (Vescomtat de Castellnou, 2a meitat del segle xiii – ?) fou un historiador conegut per haver escrit una de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.
Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot.
Curador: Miquel Desclot
Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l’ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d’un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l’èuskar. Viu a Castellar del Vallès.
Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, inclosos al llibre Sol, jo, cremant a l’ombra (Vitel·la, 2010). Anteriorment n’havien aparegut una vintena a l’antologia Saps la terra on floreix el llimoner? (Proa, 1999), al costat d’altres traduccions de Dante i Petrarca.