La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l’interior d’un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l’escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta.
Sobre el autor
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena de llibres, la majoria d’ells relacionats amb l’àmbit de la filosofia, l’ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. El seu darrer gran èxit ha estat L’art de saber escoltar (Pagès editors, 2006) del qual se n’han venut més de 15.000 exemplars i ja ha estat traduït a l’alemany, l’italià, el francès i el castellà.