A mitjan segle XVI, el reformador Joan Calví governa amb mà de ferro la ciutat de Ginebra. Tot i haver estat perseguit per l’Església catòlica, ara que té les regnes del poder no està disposat a concedir als altres la llibertat religiosa que ell mateix havia exigit a les autoritats papals. En nom de la veritable fe reformada, Calví estableix un règim de terror, vigilant qualsevol moviment dels ciutadans ginebrins. Aquells que s’aparten mínimament de la doctrina són empresonats, exiliats, torturats o fins i tot executats. El punt culminant d’aquest règim és la crema a la foguera de Miquel Servet, condemnat per heretgia.
Enmig del silenci general, s’alça una veu que no sembla tenir por de Calví: l’humanista Sebastià Castellio decideix combatre el dictador de Ginebra amb l’única arma que té a l’abast: la paraula. «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home», li transmet al fanàtic reformador.
Amb la ploma magistral de Stefan Zweig, els esdeveniments dramàtics de l’època de la Reforma adquireixen una plasticitat inèdita en els llibres d’història. Tanmateix, les reflexions de Zweig superen el marc històric. Quan l’autor escrivia «Castellio contra Calví», la intolerància i la violència ja devastaven Alemanya. Sense esmentar Hitler ni utilitzar una sola vegada la paraula nazisme, l’autor reflecteix, com en un mirall, el rostre desfigurat de totes les dictadures futures. De les figures dels dos adversaris, Castellio i Calví, Zweig en destil·la el contrast etern entre l’humanisme i el fanatisme, la consciència contra la violència.
Tabla de materias
Introducció 13
La presa del poder de Calví 27
La «discipline» 49
Castellio entra en escena 75
El cas Servet 99
L’assassinat de Servet 119
El manifest de la tolerància 141
Una consciència s’alça contra la violència 167
La violència liquida la consciència 189
Els extrems es toquen 223
Sobre el autor
Stefan Zweig va néixer a Viena l’any 1881. Va viure la fi de l’imperi austrohongarès i l’ascens del nazisme. La seva extensa obra inclou novel·la, assaig, poesia, dramatúrgia i la biografia. És en aquesta darrera vessant de la seva producció on Zweig s’erigeix com un autèntic mestre. La seva habilitat per captar la psicologia dels biografiats i el talent per trenar la vida amb la història de la qual van ser protagonistes obren el miracle de fer de la Història una matèria viva, orgànica, extraordinàriament atractiva per a tota mena de lectors. Després d’un llarg periple fugint del totalitarisme, ell i la seva dona Lotte Altmann decideixen llevar-se la vida a Petrópolis, al Brasil, l’any 1942. Maria Antonieta va veure la llum l’any 1932 i per primer cop es publica en català.