«Tant en la història de la literatura com en el present hi ha la foscor dels silencis: alguns són els silencis d’anys per part dels nostres grans clàssics, alguns són silencis ocults, alguns no arriben a tenir mai forma de llibre. No es tracta de silencis naturals, aquest temps necessari per a la renovació, el guaret, la gestació, en el cicle natural de la creació. Els silencis de què parlo aquí són antinaturals; el desbaratament antinatural d’una cosa que lluita per arribar a existir, però no pot.»
Una amiga de la poeta Anne Sexton, un referent per a Margaret Atwood, una influència per al discurs feminista de Maria-Mercè Marçal: Olsen ha deixat empremta en generacions d’escriptores perquè va advertir de les dificultats que té la humanitat, i sobretot les dones, per trobar un espai mental i físic per crear, per tenir veu. Els dos assaigs que aplega aquesta edició, pensats i païts durant més de cinquanta anys, fan una anàlisi tan vigent avui com quan es va formular.
Sobre el autor
Tillie Olsen (1912 – 2007), comunista i defensora de la justícia social, pertany a la primera generació de feministes nord-americanes. Va començar a escriure els anys trenta, però no va veure publicat el primer llibre, ‘Tell me a riddle’, fins al 1961. Precursora i molt influent, la seva obra desafia l’hegemonia del cànon dominant, alhora que reclama donar veu i valor a les escriptores de tots els temps.