‘Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica’ (1720), la darrera obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la natura, un exercici d’interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i pu- blicat originalment en llatí, va tenir una circulació limitada, no només pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l’autor, que en va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d’amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifests en favor de la llibertat de pensament, de la recerca de la veritat i de l’amistat entre persones que no tenen por d’imaginar noves realitats.
A propos de l’auteur
A John Toland (1670-1722) li correspon l’honor d’haver estat el primer intel·lectual a ser qualificat com a ‘freethinker’ (lliurepensador) pels seus contemporanis. Irlandès de naixement, però format a Escòcia i als Països Baixos, es va relacionar amb els filòsofs més moderns del seu temps, com Bayle, Locke o Shaftesbury. La seua primera obra, ‘Christianity not mysterious’ (1696), va iniciar una trajectòria de crítica a la «superstició» religiosa que va continuar en la seua producció més famosa en aquest camp, ‘Letters to Serena’ (1704). Gran polemista i divulgador, va publicar desenes d’escrits sobre filosofia, mitologia i religió sempre amb la intenció d’afermar el dret a dissentir i la joia de fer-ho.