Del món, ‘quadros en prosa’ del modernisme català, és un recull de 12 narracions que veuen la llum per primer cop el 1908 a la Biblioteca Popular de l'Avenç. Emmarcades en la Barcelona de principis de segle XX, expliquen històries quotidianes, històries de dones i de l'univers que les envolta des de prismes i contextos diferents (el burgès, el rural, el religiós, etc.), i ens apropen una realitat que, tanmateix, no ens queda tan lluny a dia d'avui.
En ocasió de la finalització de...
Del món, ‘quadros en prosa’ del modernisme català, és un recull de 12 narracions que veuen la llum per primer cop el 1908 a la Biblioteca Popular de l'Avenç. Emmarcades en la Barcelona de principis de segle XX, expliquen històries quotidianes, històries de dones i de l'univers que les envolta des de prismes i contextos diferents (el burgès, el rural, el religiós, etc.), i ens apropen una realitat que, tanmateix, no ens queda tan lluny a dia d'avui.
En ocasió de la finalització de l'Any Monserdà, commemoració del centenari de la mort de l'autora, el publiquem a Filigrana partint del text original de 1908. En aquesta edició hem treballat per regularitzar alguns aspectes lingüístics amb la finalitat d'apropar el text al lector actual preservant al màxim, però, la llengua original. En aquest exercici hem mantingut, per sobre de tot, un respecte profund per les construccions sintàctiques i el lèxic de l'autora perquè són el reflex d'una llengua emprada en el context literari, geogràfic i social concret d'una època determinada, que són una de les riqueses del volum.
L'edició conté un pròleg de Francesco Ardolino, expert en Modernisme, i dos epílegs: un de Marta Pessarrodona, com a comissària de l'Any Monserdà, i un altre de Carme Mas, com a màxima experta en l'autora. A més, l'edició es completa amb il·lustracions de Lluïsa Vidal, pintora de l'època, extretes de la revista Feminal, on hi col·laborava juntament amb Monserdà.
Del món és una invitació a submergir-se en l'univers i la societat catalana de principis del segle XX, no només a través del contingut de les seves narracions sinó també a través de la llengua amb què aquestes històries van venir a l'existència, de la mà d'una autora que, segons deia al seu Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana, de 1909, escrivia per a la dona, per tal que els seus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material.
