El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l’impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L’obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d’aquí s’analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l’extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d’una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre’s d’algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.