Pengarang: Dolors Monserdà

Dolors Monserdà va néixer al cor de la Barcelona menestral, al carrer de la Palla 2, a la casa i taller del relligador de llibres Josep Monserdà i la seva muller Beatriu Vidal, que per primer cop van ser pares. La seva infantesa va transcórrer en un entorn cultural influent. A l'obrador de casa, -“un ver club liberal”-, s'hi feien tertúlies espontànies amb contertulians tan coneguts com Víctor Balaguer, Josep Anselm Clavé, Milà i Fontanals, Frederic Soler, àlies Pitarra o Narcís Monturiol entre d'altres. No és estrany, doncs, que Dolors Monserdà, gairebé adolescent, comencés a escriure estimulada per un context on la discussió ideològica era habitual, on els llibres eren, alhora, font de treball i font de cultura. Per aquest motiu, a l'edat adulta, es relacionava amb Narcís Oller o Francesca Bonnemaison. Va ser de les primeres alumnes de Madame de Saint Paul, la primera professora diplomada en francès que es va establir a Barcelona. El 23 de juny de 1858 coneixeria el que seria el seu marit, Eusebi Macià Pujol, fill d'una família d'argenters i amb qui tindria quatre fills, Eusebi, mort sent nadó, Angelina, Dolors i Encarnació, morta als cinc anys. Dolors Monserdà va morir a Sarrià el 31 de març de 1919, mentre Barcelona era paralitzada per la vaga de la Canadenca. El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure en “Estudi Feminista”: “Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.”