De l'autora d'El món, la meva selva.
«L'amor és una malaltia. Però té cura. I passa.»
La jove Denham Dobie ha crescut entre les muntanyes d'Andorra en una llibertat tranquil·la i despreocupada, però aquesta calma s'acaba quan, després de la mort del seu pare, uns parents es presenten a les Valls per emportar-se-la a Londres. La Denham, de cor tan rebel com generós, que no coneix les fórmules socials ni sap moure's entre les subtileses, les indirectes i les enraonies de la ciutat, haurà de trobar el seu propi camí enmig de l'esnobisme, les aparences i la hipocresia dels cercles literaris i artístics londinencs.
Publicada el 1926, Tren equivocat, una novel·la tan punyent com divertida, és una de les sàtires que van convertir Macaulay en una escriptora de renom als anys vint. La inoblidable història de la Denham ens interroga sobre la cara més absurda de la civilització i si l'amor és suficient per superar qualsevol distància.
«Rose Macaulay està a punt per ser redescoberta.» The Times
Mengenai Pengarang
Emilie Rose Macaulay va néixer a Rugby, Warwickshire, el 1881. Quan tenia sis anys, la malaltia de la seva mare va fer que tota la família es traslladés de Londres a Varazze, Itàlia. Va viure una infantesa idíl·lica en aquest poble costaner, on els Macaulay eren els únics britànics, fins als setze anys, quan es van instal·lar a Oxford, on més endavant es graduaria en Història Moderna. El 1906 va escriure la seva primera novel·la, Abbots Verney. Es va convertir a l'anglocatolicisme i des de la infantesa va mantenir una gran amistat amb el poeta Rupert Brooke, que l'ajudaria a introduir-se als cercles literaris de Londres. Poc després s'hi va traslladar i va tenir un èxit considerable escrivint novel·les satíriques, influïda per autors com Anatole France i Virginia Woolf. També es va implicar en els moviments feministes de l'època. El 1918 va conèixer l'escriptor Gerald O'Donovan, un home casat amb qui va mantenir una relació amorosa que duraria fins la mort d'ell. Va seguir escrivint novel·les, com ara Tren equivocat (1925), fins que, després de publicar And No Man's Wit, el 1940, va guardar silenci durant deu anys. Va reaparèixer amb El món, la meva selva, que, juntament amb The Towers of Trebizond (1956), tancaria la seva obra. El 1957 va ser nomenada Dama Comandant de l'Excel·lentíssim Orde de l'Imperi Britànic. Va morir set mesos més tard a casa seva, d'un atac de cor.