‘El món d’ahir’ és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d’un europeu amarat de civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d’excepció dels canvis que van trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya-en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme-, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d’un segle devastador.
‘La memòria del nostre passat més proper, exprimida per la sensibilitat d’un gran escriptor que el va viure amb absoluta intensitat’.
Robert Saladrigas, ‘La Vanguardia’
‘Una gran radiografia de la cultura europea moderna’.
Rafael Argullol, ‘El País’
‘Un home extraordinàriament sensible a qui el xoc de viure les dues grans guerres a Europa el va portar a recollir aquest lúcid testimoni’.
‘AVUI’
‘El recomano amb vehemència als lectors’.
Jordi Llovet, ‘El País’
Mengenai Pengarang
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el seu vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil en fan un narrador fascinant i captivador, capaç de seduir-nos des de les primeres ratlles i de deixar-nos en suspens fins al punt final. A Quaderns Crema s’han publicat ja El món d’ahir (2001), Novel·la d’escacs (1987), Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona (1996), Carta d’una desconeguda (1998), Nit fantàstica (1998), Secret candent (1999), Els ulls del germà etern (2002), Fouché (2004), Moments estel·lars de la humanitat (2004), Montaigne (2008) i La impaciència del cor (2010).