Günther Anders 
L’home dalt del pont [EPUB ebook] 
Diari d’Hiroshima i Nagasaki

Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom, un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d'Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra.
D'això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos.
L'home dalt del pont és un text indispensable per imaginar alternatives a un moment marcat per la guerra o la crisi climàtica. Ho diu Paul B. Preciado: ‘Anders va escriure un diari tan lúcid com devastadores són les seves conclusions. Aquest diari s'ha de llegir avui com un mapa amb el qual navegar el present’.

Over de auteur

Günther Anders (Breslau, 1902–Viena, 1992), fill dels pioners de la psicologia infantil Clara i William Stern, cosí de Walter Benjamin, primer marit de Hannah Arendt, deu ser l'únic filòsof home més recordat pels seus vincles familiars que per la seva obra. Fill d'una família jueva, va ser deixeble de Husserl, Heidegger i Cassirer. A finals dels anys 20 va veure estroncada la seva carrera acadèmica i es va haver de dedicar al periodisme; és el moment en què adopta el pseudònim ‘Anders’.
El 1933 ha de fugir de l'Alemanya nazi: primer a París, i després, ja tot sol, als Estats Units, on va treballar del que va poder, als magatzems de Hollywood, de secretari personal de Bertold Brecht, de professor particular i d'obrer de la construcció.
Passada l'experiència de l'exili, l'extermini nazi i les bombes atòmiques, a partir dels anys 50 encadena els volums que conformen la seva obra de maduresa: L'anacronisme de l'home, el cim de la seva crítica de la tecnologia, L'home dalt del pont, Més enllà dels límits de la consciència —la correspondència amb el pilot d'Hiroshima Claude Eatherly—, L'amenaça nuclear o Nosaltres, els fills d'Eichmann. L'any 1983 li va ser atorgat el premi Theodor W. Adorno de filosofia.