Les butxaques són les cavitats on amaguem el que volem ocultar. I, en els dos relats periodístics de La profunditat de les butxaques, hi ha persones que viuen en l’opulència perquè les tenen plenes, i n’hi ha d’altres que s’ho passen fatal perquè les porten buides.
A «Et deixo», un eminent professor estatunidenc, mentre prepara el discurs de jubilació, troba informació sobre un antic i brillant alumne amb qui va mantenir una relació clandestina, amb excessos sadomasoquistes i, probablement, una mort. Tot això, amb el rerefons d’una admiració intel·lectual recíproca, compatible amb la hipocresia i la infidelitat.
A més de sis mil quilòmetres, a la València que enyora els anys noranta, dues noies intercanvien promeses per muntar un negoci que farà història, «Història contemporània». A totes dues les uneix un episodi remot relacionat amb les substàncies prohibides.
Les dues peces basculen entre la il·lusió i l’amistat, l’esperança i l’amor, l’admiració i el sexe, el gòtic americà i el barroc valencià. Una experiència lectora inoblidable.
Inhoudsopgave
Pròleg. Quan la realitat és una pel·lícula
Introducció
[Et deixo]
La re/presentació
Les respostes
Les preguntes
[Història contemporània]
El 2039 va ser un bon any
El futur més probable
Tota la nit, totes les nits
Over de auteur
Com a catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull i degà de Blanquerna Comunicació i Relacions Internacionals, Josep Lluís Micó (la Font de la Figuera, 1974) practica a les aules, amb col·legues i alumnes, el periodisme que exerceix en mitjans de comunicació com La Vanguardia o RNE-Ràdio 4, basat en tecnologies, gèneres i formats com el nou reporterisme, la investigació i la visualització de dades, la gamificació, la intel·ligència artificial o l’aprenentatge automàtic.
Ha participat en projectes de recerca amb gegants digitals com Google o Meta, i ha obtingut premis i reconeixements arreu, tant d’assaig com d’articulisme. Ha publicat una vintena llarga de llibres.
Amb La profunditat de les butxaques, tanca una trilogia de periodisme literari —publicada a Saldonar— que va començar amb Química orgànica, centrada en els conflictes dels adults, i que va continuar amb Titulars i reserves, en què els adolescents i els joves són els protagonistes. Ara situa el focus sobre les persones grans.