França, estiu de 1944. Els homes d'Étobon ja fa temps que s'amaguen als boscos per salvar-se del treball obligatori a Alemanya. Al poble només hi queden les dones, que es fan càrrec de tot: dels conreus, del bestiar, dels vells i la quitxalla, d'aprovisionar els guerrillers emboscats i d'atendre els soldats alemanys que ocupen les seves cases.
Un dia el maquis executa un general alemany i desencadena el que passarà a la història com la tragèdia d'Étobon: tots els fills del poble són executats en una acció de represàlies. A partir d'aquí la convivència de les dones amb les tropes d'ocupació s'omple d'odi soterrat, fins que s'acaba la guerra i els que manaven ahir esdevenen presoners al servei de les víctimes.
En aquest punt intervé Aurora Bertrana quan arriba a Étobon com a membre d'una missió humanitària. Durant uns mesos s'està en una casa del poble; les converses quotidianes alimenten les seves reflexions. Quan torna a Catalunya, el primer que fa és recrear en forma de novel·la aquelles vides que l'obsessionen.
Avui donem al públic el que creiem que és la seva obra primordial: un quadre en dues parts de la Segona Guerra Mundial tal com va ser viscuda per les dones de la ruralia. La mirada d'una intel·lectual exiliada recull molt més que els fets: la complexitat de sentiments que s'infiltra en la relació amb l'enemic, i la subtilesa de les fronteres que separen els caràcters més rotundament que les nacions.
Sobre o autor
Aurora Bertrana (1892-1974) abandona als disset anys la Girona natal per començar una vida nòmada, com a música i ben aviat com a periodista i escriptora. Els viatges exòtics són la part més radiant de la seva vida i la matèria dels llibres Paradisos oceànics (1930) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), que la converteixen en una autora d'èxit.
Francmaçona, fundadora del club de dones intel·lectuals Lyceum Club Barcelona i redactora de la revista comunista Companya durant la Guerra Civil, va refugiar-se a Ginebra el 1938 i va conviure-hi amb fugitius i artistes d'arreu d'Europa, ‘els meus veritables companys, els vagabunds, els meus germans de destí’.
Quan torna a Catalunya al cap d'un llarg exili, comença per a ella una etapa amarga alhora que productiva: publica les novel·les Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1958), Fracàs (1966), Vent de grop (1967) i La ciutat dels joves (1971), la biografia del seu pare Una vida (1965) i escriu les seves Memòries, publicades pòstumament en dos volums. Un dels pensaments peculiars que contenen és aquest: ‘Tinc la convicció arreladíssima que els fracassos són els amics més fidels de l'home o la dona que han triat com a companys de vida.’
Mais ebooks do mesmo autor(es) / Editor
752.646 Ebooks nesta categoria
