Catalunya ha estat terra de bandolers des de l’alta edat mitjana fins gairebé el segle XX: bandolers dels temps feudals, bandolers del període barroc —el més intens—, i bandolers sorgits de totes i cadascuna de les moltes guerres que han assolat el país. Com que els protagonistes solen ser de les classes populars, L’autora ha hagut de recuperar-los als soterranis i a les golfes amb una persistent feina de buidatge d’arxius municipals i comarcals.
Tot i estar molt presents en l’imaginari català, els bandolers —els seus orígens, els seus fets, el seu ressò popular— eren fins ara uns grans desconeguts. Aquest llibre, exhaustivament documentat i alhora amè, esdevindrà el llibre de referència per a qualsevol persona interessada en el bandolerisme català.
Que «Tota Catalunya està plena de bandolers» ja ho va dir un virrei al segle XVI. I és que gairebé cada poble ha tingut el seu bandoler. Més de 3.000 n’ha estudiat Sylvia Lagarda-Mata i ens ofereix les singulars biografies dels 135 bandolers més coneguts, com Serrallonga, la Pera i Perot Rocaguinarda, o més curiosos, com Trucafort o la Comtessa de Molins.
Sobre o autor
Sylvia Lagarda-Mata és llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació Audiovisual. Professional de la Informació en totes les seves vessants, ha estat cap de publicitat per la Generalitat de Catalunya, ha treballat a TV3, ha escrit guions de documentals i ha exercit la docència en diversos camps de la comunicació.
És ja una antiga coneguda d’Angle Editorial, per la qual ha publicat obres tan emblemàtiques com ‘Fantasmes de Barcelona’ (2009), ‘El diable és català’ (2014) i per a la gent jove: ‘Misteris de Barcelona per no dormir’ (2013) i ‘Misteris de Catalunya per passar por’ (2016). Amb ‘Mazapanes amargos’ (2008), va quedar finalista del Premi Sent Soví de novel·la, gènere al que ha tornat fa poc amb ‘L’ombra de la Magui encara és al jardí’ (2020).
‘Catalunya, terra de pirates’ (2021) i ‘Catalunya, terra de bandolers’ són deutes-passions que la porten a investigar fi ns a les darreres conseqüències, per acostar a la gent temes que encara no han estat prou tractats.