‘Oh, spirit of Maupassant come to my aid!’, escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d’Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l’aparent senzillesa dels seus relats. ‘Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi’, escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s’arrenca els cabells davant d’aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans.
L’obra de Maupassant va ser l’aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s’arrenqués els cabells: no conté ni un bri d’ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d’ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre’s als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s’ha posat al servei d’aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d’amor
Об авторе
Guy de Maupassant (1850-1893) va passar bona part de la infància ‘lliure com un poltre’ al poble d’Étretat, prop d’una mare separada del marit. Els llibres i la gent del port hi són des del principi. Als disset anys fa els primers passos en literatura prop de Flaubert, gran amic de la família. Puja a París a estudiar Dret, però de seguida li toca fer el soldat durant la guerra contra Prússia. Viu en directe la desbandada i l’ocupació de Normandia. Un cop alliberat del servei, troba una plaça de subaltern al Ministeri de Marina. Als vespres, escriu; els diumenges rema amb els amics i un bon assortiment de mosses; als vint-i-cinc anys publica el primer conte, als vint-i-set ja ha contret la sífilis. Flaubert escriu a Turguénev: ‘Em temo que aquest noi no se’ns en vagi per l’esperma.’ Als trenta anys, la publicació de La Bola de Greix el fa famós. Comença una etapa d’una fertilitat extraordinària: sis novel·les, gairebé tres-cents contes i uns quants relats de viatge en una dècada. Té un yacht que es diu Bel-Ami com el seu llibre, una finca a Normandia on fa festes. La malaltia avança inexorablement. El 1891 escriu a un amic: ‘Ja no em reconeix ningú, és un fet… Em falten les paraules més simples, quan vull dir ‘cel’ o ‘casa’ se’m volatilitzen del cervell. Soc un home acabat.’ El 1892 intenta suïcidar-se; el salven i el tanquen al manicomi, on mor al cap d’un any i mig. Zola pronuncia la seva oració fúnebre: ‘Més enllà de la glòria d’escriptor, quedarà com un dels homes més feliços i més desgraciats de la terra, aquell en qui millor sentim l’esperança i l’estimbada de la nostra humanitat, el germà adorat, aviciat i plorat.’
Больше книг от того же автора (ов) / редактор
752 646 Электронные книги в этой категории
