L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, ‘El conte de la Serventa’ ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.
‘Una distopia que té el mèrit innegable d’haver-se avançat, i molt, a fets que avui trobaríem tòpics si sorgissin de la ploma d’un escriptor amb fantasia’.
Marina Espasa, Ara
‘Es mereix un lloc d’honor en el reduït prestatge reservat per a les obres de la literatura premonitòria que han aconseguit formar part del folklore modern. Un lloc proper, i en absolut inferior, al que ocupen ‘Un món feliç’ i ‘1984’″.
Publisher’s Weekly
Об авторе
Margaret Atwood (Ottawa, 1939) és autora de més de quaranta títols, entre els quals obres narratives, reculls de poemes i assaigs. A més d»El conte de la Serventa’ (Quaderns Crema, 2018), cal destacar les seves novel·les ‘Life Before Man’ (1979), ‘Ull de gat ‘(1988), ‘Alias Grace’ (1996), ‘L’assassí cec’ (2000)—guanyadora del premi Man Booker—i ‘Oryx and Crake’ (2003). L’any 2008 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Lletres.