El Llibre d'amic e amat és un del textos místics més importants de la literatura europea. És, així mateix, l'obra més coneguda de Ramon Llull. S'hi relata el procés d'unió entre el fidel cristià i Déu. La naturalesa superior d'aquesta unió fa que els homes no disposin de paraules apropiades per descriure-la. Per això els místics en parlen amb termes metafòrics. En els seus versicles això es concreta sobretot en la metàfora de l'amic i de l'amat, en què l'amic és el fidel cristià i l'amat és Déu.
Els versicles, o poemes en prosa, breus, sovint d'un gran lirisme, requereixen un esforç d'interpretació. El lector n'ha de llegir un cada dia al llarg de l'any i, a continuació, ha de dedicar la jornada a reflexionar sobre el sentit que s'intueix darrere les paraules. El llenguatge humà no és capaç de descriure'l, i s'ha de recórrer a l'expressió metafòrica. Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) és un reconegut autor de poesia i narrativa en què ha publicat multitud de textos. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals el Carles Riba de poesia o el Josep Pla i el Sant Jordi de narrativa, i ha estat traduïda al castellà, l'italià, el francès, el portugués, el danès, el polonès i l'anglès. És, també, un reconegut articulista a diversos mitjans de comunicació.
Содержание
Introducció 7
Algunes dades sobre l’autor 7
Alguns apunts sobre la recepció i la influència
de l’obra lul·liana 11
El Llibre d’amic i amat o la contemplació exaltada 16
Aquesta versió 20
Llibre d’amic i amat 23
Об авторе
Autor: Ramon Llull
(Palma de Mallorca, 1232 — aneu., 1315) Filòsof i escriptor català. Fill d’un barceloní emigrat a Mallorca poc abans que ell naixés, Ramon Llull va estar des de molt jove relacionat amb els ambients cortesans. Durant la seva joventut va ser senescal de l’hereu de el regne, l’infant Jaume, i fins a complir la trentena va portar una vida dissoluta i exempta de preocupacions, tot i el seu matrimoni amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills; en aquesta època es va dedicar a escriure poesia de tall trobadoresc.
Curador: Sebastià Alzamora
Sebastià Alzamora Martín (n. Llucmajor ; 1972 ) és un escriptor català, llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears ; es va donar a conèixer amb el poemari Rafel ( 1994 ; Premi Salvador Espriu ). També ha publicat Apoteosi de l’cercle ( 1997 ), Mula morta ( 2001 ) i El benestar ( 2003 ; Premi als Jocs Florals de Barcelona ).
Com a narrador ha publicat l’extinció ( 1999 ; Premi Documenta ), i Sara i Jeremies ( 2002 ; Premi Ciutat de Palma ). Amb La pell i la princesa , Alzamora va obtenir el Premi Josep Pla 2005 . És autor de l’assaig sobre Gabriel Janer Manila : L’escriptura de l’Foc . També participa en Imparables, Una antologia i publica al costat de Hèctor López Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable .