Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l’objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d’agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s’hi havia consolidat una oligarquia local d’alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l’ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l’illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l’ús de les paraules ’esclau’ i ’esclavitud’ i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.
Fler e-böcker från samma författare (r) / Redaktör
4 994 E-böcker i denna kategori
