L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal·làcies que es divulguen per tranquil·litzar la població.
Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d’anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem… En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic.
Aquest no és el llibre de l’apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l’ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col·lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l’energia.
Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.
สารบัญ
Pròleg
Primera part: les xifres
Segona part: les fal·làcies
Conclusions
Sobre els autors
เกี่ยวกับผู้แต่ง
Carles Riba Romeva és doctor enginyer industrial i professor de la UPC des de 1971. L’any 1972 fou enginyer de Seat. De 1979 a 1983, va ser alcalde de Sant Joan Despí i, de 1980 a 1983, vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Des de la universitat, fa més de vint-i-cinc anys que col·labora amb empreses i administracions en nombrosos projectes de transferència de tecnologia. Des de 1999, dirigeix el Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC), acollit a la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya. El 2006 va impulsar la fundació empresarial CEQUIP, orientada a la innovació en béns d’equip. L’any 1995 va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, anys més tard, la vicepresidència de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, responsabilitats que encara exerceix. És autor d’una dotzena de llibres tècnics i de nombrosos articles en revistes especialitzades, fonamentalment en el camp del disseny avançat de màquines. També ha escrit articles d’opinió per a la premsa i ha publicat diversos treballs en l’àmbit dels estudis locals