«Slimani teixeix una trama humana rica i commovedora.» — Telerama
Som al 1968: a força de tenacitat, l’Amine ha convertit la seva finca àrida en un negoci pròsper i la Mathilde comença a sentir-se integrada socialment. El matrimoni forma part d’una nova burgesia que prospera, gaudeix del moment i creu en un futur feliç per als seus fills, com l’Aïcha, que ha estudiat medicina a Europa. Però el Marroc independent és un país encara jove, amb una societat escindida entre la vida tradicional i les temptacions d’Occident: el turisme, la música moderna, la vida hippie, les drogues… És un període problemàtic en què una dura repressió política serà la conseqüència directa dels atemptats fallits contra el rei Hassan II.
Després d’El país dels altres (Premi Llibreter 2021), ‘Mireu com ballem’ confirma la mestria narrativa de Leïla Slimani per fondre la gran història amb la vida quotidiana, i la consolida com una de les millors escriptores internacionals.
«Una novel·la fosca i ardent.» — Elle
«Es desplega amb una fluïdesa sorprenent, entrellaçant els destins individuals i nacionals.» — Le Monde des Livres
เกี่ยวกับผู้แต่ง
Leïla Slimani
Nascuda a Rabat (Marroc) el 1981, als 18 anys va marxar a París, on va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. Va guanyar el premi literari més prestigiós de França, el Premi Goncourt, per Una dolça cançó (Bromera, 2017), traduïda a més de quaranta idiomes. El primer volum de la trilogia, ‘El país dels altres’, l’ha consolidat com una de les grans escriptores del món. Actualment és la representant de França a l’Organització Internacional de la Francofonia.
Joan Casas Fuster (traductor)
(l’Hospitalet de Llobregat, 1950), paral·lelament a la seva carrera pedagògica i artística, té una llarga executòria com a traductor editorial del francès, l’italià, el portuguès i el grec modern. Ha fet així mateix d’assessor literari de traduccions del rus, el búlgar i el suec, llengües que no domina, i ha publicat versions mètriques en català d’algunes tragèdies de Sòfocles i d’Eurípides.