En aquest llibre Rebecca Solnit explora les diverses maneres que tenim de perdre’ns, tant físicament com mentalment, el poder espiritual del vagareig en la natura i el valor inestimable de gosar endinsar-nos en allò que ens és desconegut: en definitiva, ser capaços de mudar o abandonar el nostre lloc habitual al món. De vegades cal perdre’ns per trobar alguna cosa que no sabíem que existia i que, sovint, necessitàvem. Buscant en episodis significatius de la seva vida, Solnit enfila històries fascinants sobre pèrdues i descobriments, i ens narra les seves singulars trobades amb tortugues, monjos, deserts, músics punks, exploradors… El resultat és un viatge de descobriment, profund i estimulant, que estableix relacions insospitades i reveladores. Ens perdem quan no sabem on som (com els exploradors i els aventurers, per exemple); ens sentim perduts quan no tenim una guia o un sentit per a la nostra vida. Amb la seva escriptura serpentejant i captivadora Solnit és capaç de relligar aquests dos significats: estar perdut esdevé l’oportunitat per crear noves connexions amb els llocs i les persones, per ampliar el mapa del món que coneixem.
เกี่ยวกับผู้แต่ง
Rebecca Solnit Escriptora, historiadora i activista, ha escrit una vintena de llibres sobre feminisme, medi ambient, art, política i història cultural. Publica habitualment a The Guardian i Harper’s Magazine. L’any 2010 Reader Magazine va dir que era una de les 25 visionàries que estan canviant el món .Angle Editorial n’ha publicat Els homes m’expliquen coses (2016, dues edicions), sobre la construcció de la diferència entre homes i dones, Esperança dins la foscor (2017), sobre els èxits aconseguits per l’activisme social i polític, i La mare de totes les preguntes (2018), sobre els papers socials imposats a les dones.