La política, té com a funció buscar consensos i normes generals per resoldre les diferències d'interessos o visions? O, més aviat, com també és el cas de l'art i de la filosofia, té a veure amb la dissensió, la pluralitat irreductible de perspectives i les diferències inconciliables?
El pensament polític de Lyotard se situa en el camp de forces del que anomenava el différend, és a dir, de les disputes entre dos o més parts que s'enfronten en jocs de llenguatge diferents -diferències que no poden resoldre's recorrent a uns suposats universals, compartits i fonamentats, que permetrien una reconciliació que només pot resultar falsa.
Yazar hakkında
Aquesta col·lecció reuneix una línea de pensament polític contemporani que ha rebut el nom de postfundacional. Amb aquesta denominació s'indica la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de mostrar la manca de fonament de les democràcies lliberals representatives i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern.
Laura Llevadot és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona, Coordinadora del Màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica i va ser la impulsora i directora del Festival de Filosofia ‘Barcelona Pensa’.
Ha estat investigadora al Søren Kierkegaard Research Centre de la Universitat de Copenhaguen, a la Howard and Edna Hong Kierkegaard Library (Minneapolis, USA), i a la Universitat de París 8 i professora convidada a la Universitat de Chile, la Universitat de Valaparíso i la Universitat de París 8. El seu interès actual se centra en les filosofies contemporànies de l'alteritat, la deconstrucció i les derivacions ètico-polítiques del pensament postfundacional.
És autora, entre d'altres, de Kierkegaard trough Derrida: Towards a Post Metaphysical Ethics (Davies Group Publishers, 2013), La philosophie seconde de Kierkegaard (L'Harmattan, 2012), i co-editora de Filosofías post-metafísicas: 20 años de Filosofía Francesa Contemporánea (UOC, 2012); Barcelone pense-t-elle en français? La lisibilité de la philosophie française contemporaine (Paris, 2016).