Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà.
Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat.
Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa.
No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser.
Aquests dies sempre som al llindar d'una nova i petita distopia, d'un nou fet que trastoca lleument allò que abans anomenàvem normalitat. Tornarem a sortir al carrer com fèiem abans però el món d'abans no tornarà. El proper Stefan Zweig que escrigui El món d'ahir escriurà una obra molt estranya.
Els relats que llegireu en aquest recull us acompanyaran en les emocions i reflexions quan tot això passi, perquè hi estan estretament connectades d'una manera que costa imaginar. Hi trobareu angoixa, desconcert, por, terror, esgarrifança, tristesa, resignació i també una bona dosi d'esperança i confiança en el futur. Aquests contes, com el mateix Ray Bradbury, ens presenten mons possibles que semblen impossibles i ens confronten amb nosaltres mateixos.
İçerik tablosu
Pròleg
Silvia Broome
De portes endins
Anna Carreras
Miss Elèctrica
Víctor García Tur
Els filiformians
Andrea Jofre
Un homenatge
Salvador Macip
Dies de vi i records
Inés Macpherson
Biblioteca zero
Ramon Mas
L’hora del relleu
Jordi Masó
Una tomba de vida
Pep Prieto
Papallona
Carme Torras
El carrusel de les complicitats
Yazar hakkında
Silvia Broome. Filòloga clàssica i historiadora. Es defineix com a llibretera. En aquest món dels llibres aprofita per escriure a mitjans com Descubrir la Historia, Papel en Blanco o Cuarto Poder. Molt activa a xarxes socials on exposa el seu punt de vista sobre l’actualitat, el món editorial i la cultura en general.
Anna Carreras. Barcelona, 1977. Filòloga, escriptora, traductora, correctora, crítica i articulista. Autora de les novel·les Camisa de foc, Tot serà blanc, Unes ales cap a on, Ombres franceses, Fes-me la permanent, Encén el llum i L’ull de l’escarabat. Treballa a El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart amb articles d’opinió i crítica literària.
Víctor García Tur Barcelona, 1981. Dissenyador. Autor dels reculls de contes, Twistanschauung i El país dels cecs, de les novel·les Els ocells i Els romanents. En col·laboració amb Emily Mc Bride, ha publicat Misanderstunding i Afterword.
Andrea Jofre Barcelona, 1983. Il·lustradora i violinista de formació, professora de violí i orquestra de cambra al Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona. Ha participat a ‘Una mà de contes’ i ha impartit tallers de creació literària al Flic Festival. Premi Núvol 2015 amb ‘La final’. És redactora de Catorze.cat. Amb Apostroph va participar a Contes de terror 3.
Salvador Macip. Blanes, 1970. Metge, investigador i escriptor. Doctor en Fisiologia Humana i Genètica molecular, treballa a la Universitat de Leicester (RU). Entre d’altres, ha escrit Mugrons de titani (amb Sebastià Roig), Ullals (amb Sebastià Roig), Hipnofòbia, Herba negra (amb Ricard Ruiz Garzón) i Fills de la Setena Onada. Col·labora als mitjans fent divulgació científica.
Inés Macpherson Barcelona, 1982. Llicenciada en Filosofia. Treballa com a lectora, correctora, redactora i traductora. Es dedica a la narració oral des del 2003. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres. És autora de El secreto de Lucia Morke i d’una versió de la llegenda de Sant Jordi il·lustrada per la Pilarin Bayés: Santa Jordina. Ha participat a dues antologies de contes amb l’editorial Otros Mundos: 20 relats de la fi del món (2012) i Somnis (2016). Va tenir la idea de fer Paper cremat, n’és l’editora i en serà la traductora al castellà.
Ramon Mas Sant Julià de Vilatorta, 1982. Llicenciat en Filosofia i fundador de l’editorial Males Herbes. Ha publicat les novel·les Crònica d’un delicte menor, Afores i Estigmes, i el poemari Òsties. Té contes en diferents antologies, revistes i fanzines.
Jordi MasóGranollers, 1967. Pianista i escriptor. Professor de piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers. Ha gravat més de 50 discos i ha publicat els llibres de contes Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres, Les mil i una, Polpa, La biblioteca fantasma i la novel·la L’hivern a Corfú.
Pep Prieto Girona, 1976. Periodista, escriptor i crític de cinema. Escriu al Diari de Girona i a La Llança. Autor de les novel·les La disfressa de l’indigent, Mala premsa, Els Llunàtics, Carnada, El mal pare i del llibre de contes Castells Humans. Amb Apostroph ha publicat La teoria de l’imbècil i ha participat al recull Contes de terror 3.
Carme Torras Llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC. Ha publicat novel·les com La mutació sentimental, Enxarxats. Ha participat en antologies, com Alucinadas, Deu relats ecofuturistes, Poshumanas, Meccanica Mente – Mechanical Mind.
Aynı yazardan daha fazla e-kitap / Editör
43.335 Bu kategorideki e-kitaplar
