Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l'estat del català, recuperem l'epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l'escriptor Sales.
Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s'ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s'esbatussen per si ha de ser ‘per’ o ‘per a’ i l'altra es fan companyia en l'exili.
Un volum perquè els que debaten sobre l'estat del català —i de la nació— hi suquin pa.
Про автора
Joan Sales:
Llicenciat en Dret, funcionari de la Diputació sota la Generalitat republicana, dels primers alumnes de l’Escola de Guerra de Catalunya en esclatar la Guerra Civil, Joan Sales era comandant de l’exèrcit republicà quan va travessar la frontera francesa el febrer del 1939. Va continuar l’exili primer a República Dominicana i després a Mèxic. Allà va aprendre l’ofici de linotipista i va fundar la revista Quaderns de l’Exili. En tornar a Catalunya el 1948, recupera amb Xavier Benguerel «El Club dels Novel·listes» —que convertirà en el Club Editor—, una de les escasses col·leccions d’aleshores que editen en català.
Hi publica autors capitals de la postguerra, com ara Rodoreda i Villalonga. També hi publica la seva novel·la Incerta glòria (1956), en una versió restringida que anirà ampliant a mesura que declini el règim; i l’epistolari Cartes a Màrius Torres (1976), que recull totes les cartes escrites des del front i l’exili a Mercè Figueres i Màrius Torres, a més dels poemes Viatge d’un moribund.
Joan Coromines:
Joan Coromines (1905-1997), deixeble de Pompeu Fabra, fou un dels lingüistes catalans més importants del seu temps. S’exilià després de la Guerra Civil, primer a l’Argentina i després a Chicago, on exercí la docència fins a la seva jubilació. A l’exili emprengué l’elaboració del prestigiós Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957, 4 vols.), després ampliat, amb la col·laboració de José A. Pascual, en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991, 6 vols.).
L’exili ajornà la publicació, que no la dedicació, a les grans obres de la lexicografia catalana: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001, 10 vols.) i Onomasticon Cataloniæ (1989-1997, 8 vols.). Relacionat amb tota la intel·lectualitat del seu temps, el seu epistolari és un dels més importants de la segona meitat del segle xx (Fabra, Riba, Olwer, Moll, Fuster, Pla, Sanchis Guarner, Sales, etc.). Obres com El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) i Lleures i converses d’un filòleg (1971) afermaren el seu prestigi cívic i popular.
Більше електронних книг того самого автора / Редактор
769 864 Електронні книги в цій категорі
