La Generalitat Valenciana de l’època foral no va ser un ‘unicum’ en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d’aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l’absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d’Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l’Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d’Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició ‘pactista’ –que no hem de confondre amb ‘democràtica’, però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d’aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s’havien de destinar. Algunes d’aquestes ‘diputacions’ acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d’alguna manera, en la ‘veu’ dels seus estats.
来自同一作者的更多电子书 / 编辑
5,075 此类电子书
