La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure… La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.
Tentang Penulis
Boris Groys va néixer a Berlín Oriental el 1947. Va estudiar Filosofia i Matemàtiques a l’aleshores anomenada Universitat de Leningrad, on va treballar d’assistent científic. Groys va ser, sota el règim soviètic, un membre destacat dels cercles d’intel·lectuals i artistes no oficials de l’URSS. El 1981 es va veure forçat a emigrar a la República Federal d’Alemanya, des d’on va començar a publicar els seus assaigs i a treballar com a docent a la Universitat de Münster. El 1994 va ocupar la càtedra de Filosofia, Teoria de l’Art i dels Mitjans de Comunicació a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. Actualment és Global Distinguished Professor of Russian and Slavic Studies a la New York University. És autor i editor de més d’una trentena de llibres. Sobre lo nuevo. Ensayo de una economía de la cultura (2005) i Bajo sospecha. Una fenomenología de los medios (2008) van ser els llibres amb què es va donar a conèixer traduït al castellà. Arcàdia va coeditar amb La Virreina Centre de la Imatge un recull d’assaigs traduïts per primera vegada en català: La lògica de la col·lecció i altres assaigs (2020) .