Recórrer l’itinerari vital i intel·lectual de la filòsofa Simone Weil des d’un lloc poc transitat, el de la seua correspondència, pot oferir una imatge molt fidel de la seua trajectòria, tan curta com intensa i coherent. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seua evolució, en escenaris com París, Marsella, Nova York o Londres, i dirigides a interlocutors que van deixar una empremta inesborrable en la seua obra. L’atenció i l’espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, el llibre pretén ser també una crida d’alerta davant del risc de desaparició d’aquest gènere literari.
Over de auteur
Simone Weil (París, 1909 – Ashford, 1943) naix al si d’una família jueva agnòstica, estudia filosofia a l’École Normale Supérieure i exerceix com a professora d’institut. Atreta per la qüestió social, es compromet activament en la vida sindical. En els seus escrits denuncia el totalitarisme i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament. Weil reflexiona a partir d’experiències profundes com l’assumpció de la condició obrera, la participació en la Guerra Civil espanyola o una sensibilitat mística que l’acosta al cristianisme, per bé que no arriba a batejar-se. Refugiada a Marsella per l’ocupació alemanya, en 1942 es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor de tuberculosi als trenta-quatre anys.