Recórrer l’itinerari vital i intel·lectual de la filòsofa Simone Weil des d’un lloc poc transitat, el de la seua correspondència, pot oferir una imatge molt fidel de la seua trajectòria, tan curta com intensa i coherent. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seua evolució, en escenaris com París, Marsella, Nova York o Londres, i dirigides a interlocutors que van deixar una empremta inesborrable en la seua obra. L’atenció i l’espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, el llibre pretén ser també una crida d’alerta davant del risc de desaparició d’aquest gènere literari.
Про автора
Simone Weil (París, 1909 – Ashford, 1943) naix al si d’una família jueva agnòstica, estudia filosofia a l’École Normale Supérieure i exerceix com a professora d’institut. Atreta per la qüestió social, es compromet activament en la vida sindical. En els seus escrits denuncia el totalitarisme i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament. Weil reflexiona a partir d’experiències profundes com l’assumpció de la condició obrera, la participació en la Guerra Civil espanyola o una sensibilitat mística que l’acosta al cristianisme, per bé que no arriba a batejar-se. Refugiada a Marsella per l’ocupació alemanya, en 1942 es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor de tuberculosi als trenta-quatre anys.