La Revolució Russa de l’octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l’esquerra, des de la burgesia fins a l’obrerisme, s’hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària, però hi va haver qui s’hi va identificar i, com a resultat, va néixer una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. La Revolució també va tenir efecte sobre la conflictivitat social, en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional.
Així, els anys vint i trenta del segle passat molts catalans van voler conèixer la Rússia soviètica i, posteriorment, l’URSS. Hi van viatjar polítics, intel·lectuals… Andreu Nin, Josep Pla, Eugeni Xammar, fins i tot separatistes com Francesc Macià. Començava així una relació que aniria in crescendo fins que s’estroncà definitivament amb el final de la Guerra Civil i la derrota del govern de la República.
Sobre o autor
Josep Puigsech Farràs (Granollers, 1972) és historiador especialista en les relacions del moviment comunista de l’estat espanyol amb la URSS en el període dels anys vint, trenta i quaranta del segle XX. Exerceix la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.