Ulrich Horst 
Die Lehrautorität des Papstes und die Dominikanertheologen der Schule von Salamanca [PDF ebook] 

No detailed description available for ’Al-Gawbari und sein Kashf al-asrar – ein Sittenbild des Gauners im arabisch-islamischen Mittelalter’. Das E-Book Al-Gawbari und sein Kashf al-asrar – ein Sitten …

La Generalitat Valenciana de l’època foral no va ser un ’unicum’ en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, …

La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d’Aragó, que ha fet d’aquest darrer no sols una singularitat priv …

El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes…–, per …

El professor Mateu Rodrigo, historiador medievalista de llarga i acreditada trajectòria docent i investigadora, reuneix en aquest volum una selecció de treballs de l’àrea de la cultura catalana medie …

Heus ací el tercer lliurament d’un projecte ambiciós: reunir i publicar tots els documents relatius a la pintura valenciana anterior a l’època contemporània. El lector hi trobarà més d’un miler de do …

Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l’objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d’agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objec …

Aquest llibre és un estudi dels dos tipus de poblament característics de la Catalunya Vella medieval: per una banda, el mas, la petita explotació agrícola dispersa i, per l’altra, la vila, la petita …

Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l’expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal …

El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador l’evolució urbana de les seues viles i ciutats. N’hi ha d’origen romà, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyori …