Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza amb el rigor que li és característic l'especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 ─quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l'Estatut d'Autonomia de 1932− i el 1977 ─quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista−.
El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l'oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l'Estat, però també desvela la trama d'interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.
Giới thiệu về tác giả
Martí Marín (Sabadell, 1965). És doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i dirigeix el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies. S’ha especialitzat en el període franquista, especialment en els aspectes relatius al personal polític del règim, les polítiques de govern territorial, els processos migratoris interiors i les fórmules de control social, temes sobre els quals ha publicat nombrosos articles i llibres.