Una obra capital, una referència ineludible per al moviment feminista Tot va començar amb Problemes de gènere, que ha esdevingut una obra capital per al moviment feminista. Amb aquest llibre Judith Butler, alhora brillant intel·lectual i activista militant, funda els estudis queer i marca el camí a tots els pensadors que posteriorment han fet estudis sobre el gènere. Poques obres de pensament han estat tan llegides, seguides i debatudes com aquesta en els darrers cinquanta anys. Butler hi critica la idea essencialista segons la qual les identitats de gènere són immutables i estan arrelades en el cos, en la naturalesa o en una heterosexualitat normativa. Afirma que conceptes com
o
no estan fixats biològicament sinó preestablerts culturalment. El gènere, per tant, no prové d’una realitat prèvia sinó que és el resultat d’una influència social reiterada. Dialogant amb autors com Lacan, Freud, De Beauvoir o Foucault, i incorporant postulats avançats de l’antropologia, la psicologia o la filosofia, les idees recollides a Problemes de gènere continuen sorprenent per la seva originalitat i la seva voluntat subversiva.
关于作者
Judith Butler. (Cleveland, 1956) Filòsofa de formació, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Des del postestructuralisme Butler ha realitzat importants aportacions en diversos camps dels estudis culturals, particularment en el feminisme, la teoria queer, la filosofia política i l’ètica, i se la considera una dels intel·lectuals més influents al món. És doctora honoris causa en diverses universitats dels Estats Units, Amèrica i Europa. Entre altres títols, és autora de L’embolic del gènere (CCCB, 2019), Cossos que encara importen (CCCB, 2017), Violència d’estat, guerra, resistència (CCCB, 2010), Vulnerabilitat, resistència (CCCB, 2008) i ‘Imitació i insubordinació de gènere’ a El gai saber. Introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l’Índex, 2000).
Bel Olid. (Mataró, Maresme, 1977) És escriptora, traductora i professora de llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a autora es dona a conèixer el 2010 al premi Documenta per la novel·la Una terra solitària, i al premi Rovelló d’assaig pel treball Les heroïnes contraataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil. Dos anys després guanya el premi Roc Boronat amb La mala reputació i el 2016 publica un nou recull de relats, Vents més salvatges. Aquest mateix any rep el premi Apel·les Mestres de literatura infantil amb Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients). Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita. Des de 2015 és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.